Ho diem clar, les últimes restriccions de Ximo Puig han sigut tan dures perquè volia deixar aplanat el terreny a una campanya de turisme estranger massiu. No els importa la nostra salut, només els seus beneficis.
L’atur juvenil segueix 20 punts per damunt de la mitjana nacional i la joventut continua patint les condicions d’una ocupació temporal gràcies a que, dins de la Unió Europea, estem relegats al turisme, al sol i a la platja.
Però la situació és més sagnant quan parlem d’habitatge.
València és una de les grans capitals amb el preu mitjà més atractiu per als inversors, en 2,241 €/m². Això vol dir que els inversors, al comprar habitatge estan accelerant el procés de gentrificació i turistificació, pel fet que aquests habitatges estan destinats a lloguer turístic. Però en aquests habitatges viu gent, que és expulsada.
L’exemple més sagnant el vam veure al desnonament de 16 famílies del carrer Túria per part d’un fons francés per construir 32 pisos turístics.
Però no és només això, sinó que aquest turisme massiu també s’alimenta gràcies a l’especulació dels pisos d’Airbnb. Això es tradueix en què no sols no pots emancipar-te, sinó que, si vius en una llar abellidora per al mercat turístic, estàs en perill de ser expulsat de la teua casa i del teu barri. En conseqüència, els nostres barris són usats com a grans hotels per cobrir aquesta demanda, encara que per a això hàgem de ser expulsats, nosaltres com a joventut treballadora i les nostres famílies. En conseqüència, el nostre projecte vital s’esfuma.
No obstant això, tenim el deure de no doblegar-nos i avançar en la lluita veïnal que tant de recorregut té a la ciutat de València. Durant aquests anys hem anat creixent i construint poder popular des de les estructures de barri enfront dels abusos del mercat immobiliari i defensant que aquests problemes de l’habitatge es tradueixen també en problemes mediambientals.
Un exemple són les grans lluites com la paralització del PAI de Benimaclet que pretenia destruir l’horta, la batalla contra el Pla Especial Cabanyal-Canyamelar, contra l’ampliació del port: el projecte ZAL o contra l’especulació en els barris del Carmen i Russafa. Sabem que podem fer pressió, però només reforçant l’organització podrem véncer.
Per això, toca fer front a l’especulació, toca construir poder popular on ells només construeixen misèria.
Des de la Joventut Comunista proposem que s’establisca un parc d’habitatge públic a través de l’expropiació d’habitatges d’immobiliàries o bancs que estiguen sense utilitzar, a més d’una regulació del preu del lloguer.
A més: exigim la fi dels desnonaments, la garantia de subministraments vitals de l’habitatge, erradicar el procés de guetificació que es pateix en els barris perifèrics de València. Així com el procés d’especulació que hi ha en els barris pròxims a la costa, regulant així el lloguer turístic i finalment, apostant per l’habitatge públic prohibint l’activitat bancària en parcs d’habitatges i expropiant les llars que van arrabassar a les famílies treballadores.
Però també som conscients que això només s’aconseguirà mitjançant la pressió de les estructures populars de base. Siguem capaços de unir les veus dels veïns en un gran crit:
Contra l’especulació del mercat, construïm poder popular!
_____________________________________________
Lo decimos claro, las últimas restricciones de Ximo Puig han sido tan duras porque quería dejar allanado el terreno a una campaña de turismo extranjero masivo. No les importa nuestra salud, solo sus beneficios.
El paro juvenil sigue 20 puntos por encima de la media nacional y la juventud sufre las condiciones de un empleo constantemente temporal gracias a que, dentro de la Unión Europea, estamos relegados al turismo, al sol y a la playa.
Pero la situación es más sangrante aun cuando hablamos de vivienda.
Valencia es una de las grandes capitales con el precio medio más atractivo para los inversores, en 2,241 €/m². Esto quiere decir que los inversores, al comprar vivienda están acelerando el proceso de gentrificación y turistificación, debido a que estas viviendas están destinadas para alquiler turístico. Pero en estas viviendas vive gente, la cual es expulsada.
El ejemplo más sangrante lo vimos en el desahucio de 16 familias de la calle Turia por parte de un fondo francés para construir 32 pisos turísticos.
Pero no solo lo eso, sino que este turismo masivo también se alimenta gracias a la especulación de los pisos de AirBnb. Esto se traduce en que no solo no puedes emanciparte, sino que, si vives en un hogar apetecible para el mercado turístico, estás en peligro de ser expulsado de tu casa y de tu barrio. En consecuencia, nuestrosbarrios son usados como grandes hoteles para cubrir esta demanda, aunque para esto tengamos que ser expulsados, nosotros como juventud trabajadora y nuestras familias. En consecuencia, nuestro proyecto vital se esfuma.
Sin embargo, tenemos el deber de no doblegarnos y avanzar en la lucha vecinal que tanto recorrido tiene en la ciudad de Valencia. Durante estos años hemos ido creciendo y construyendo poder popular desde las estructuras barriales frente a los abusos del mercado inmobiliario y defendiendo que estos problemas de la vivienda se traducen también en problemas medioambientales.
Un ejemplo son las grandes luchas como la paralización del PAI de Benimaclet que pretendía destruir la huerta, la batalla contra el Plan Especial Cabañal-Cañamelar, contra la ampliación del puerto: el proyecto ZAL o contra la especulación en los barrios de El Carmen y Ruzafa. Sabemos que podemos hacer presión, pero solo reforzando la organización podremos vencer.
Por eso, toca hacer frente a la especulación, toca construir poder popular donde ellos solo construyen miseria.
Desde la Juventud Comunista proponemos que se establezca un parque de vivienda pública a través de la expropiación de viviendas de inmobiliarias o bancos que estén sin utilizar, además de una regulación del precio del alquiler.
Además: exigimos el fin de los desahucios, la garantía de suministros vitales de la vivienda, erradicar el proceso de guetificación que se sufre en los barrios periféricos de Valencia, así como el proceso de especulación que hay en los barrios cercanos a la costa, regulando así el alquiler turísticoy por último, apostando por la vivienda pública prohibiendo la actividad bancaria en parques de viviendas y expropiando los hogares que arrebataron a las familias trabajadoras.
Pero también somos conscientes de que esto solo se conseguirá mediante la presión de las estructuras populares de base. Seamos capaces de aunar las voces de los vecinos en un gran grito:
¡Contra la especulación del mercado, construimos poder popular!
