Des de la fundació del Partit Comunista d’Espanya (PCE), el desenvolupament de la seva organització a Catalunya ha ocupat grans i profunds debats, tal com mereix les particularitats de la lluita de classes en una nació a la qual se li ha negat el seu dret a l’autodeterminació. Igualment, també ha travessat durant els últims anys el marc organitzatiu de les joves comunistes, havent estat incorporades fins aquest estiu en la Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC).
No obstant això, aquesta organització ha acabat demostrant-se com a incapaç de desenvolupar les funcions d’una Escola de Quadres per a la reconstrucció del Partit Comunista. Malgrat ser nombrosos els elements que dins d’ella van estar aportant perquè aquesta avancés cap a la superació de les seves desviacions reformistes, un petit nombre de dirigents van acabar per atrofiar tota possibilitat que aquests poguessin ser determinants a l’hora de dirigir col·lectivament l’Organització. Aquest fet s’ha aconseguit limitant el debat col·lectiu i, en general, convertint progressivament a la JSUC en una organització antidemocràtica, marcada per una esclerosi organitzativa que paralitzava l’activitat dels òrgans com a manera d’eludir les aportacions crítiques. Això tenia com a objectiu fonamental mantenir inalterada la línia política que aquests dirigents van ajudar a pujar en el si de la direcció nacional, d’un clar caràcter socialdemòcrata sobre la base de la seva positivització de les relacions socials de producció, l’economicisme en el desenvolupament de l’agitació entre les masses i la seva concepció de les institucions burgeses com a òrgans de representació neutrals en els quals la política revolucionària tenia totes les posicions per guanyar.
La Joventut Comunista (UJCE) i la JSUC, en el XV Congrés de la primera, van confluir en la necessitat de caminar cap a la unificació de totes dues organitzacions sobre la base de la cohesió política entorn de la rearticulació de l’estratègia i programa comunistes. Llavors, observant amb preocupació tot l’anterior i el procés de depuració dels quadres crítics de la direcció que en aquest moment s’estava desenvolupant, la UJCE pren la determinació d’impulsar en el curt termini un Congrés d’Unificació amb el qual resoldre de manera democràtica la confrontació política enquistada -el Congrés de la JSUC, per temps orgànics, hauria d’haver estat convocat feia més d’un any- i, alhora, complir l’acord congressual de la unificació. Al intentar traslladar aquesta proposta, la JSUC es nega a escoltar-la i aclareix que no assumeix l’acord congressual del qual van formar part i que van votar favorablement, i que “mai ho farien”. La UJCE considera llavors que el protocol relacional queda completament invalidat i que, havent estat desmentit l’objectiu de l’unificació entorn a la cohesió política, no té sentit continuar renunciant a organitzar a la joventut treballadora per la reconstrucció del Partit Comunista.
D’ara endavant, quan el succeït es trasllada als òrgans de la JSUC, la seva direcció convida que “tots aquells que comparteixin el projecte de la UJCE, agafin la porta de sortida”. Fruit d’aquest tractament, la gran majoria de la seva militància s’integra al llarg de l’estiu en els col·lectius organitzats per a la preparació de la I Conferència Nacional de la Joventut Comunista a Catalunya.
Després de la celebració d’aquest, podem dir que el balanç del succeït, malgrat traumàtic, és positiu i esperançador per a l’organització revolucionària de la joventut treballadora. La nostra I Conferència Nacional ens constitueix com a Organització a Catalunya com una Escola de Quadres clarament orientada a la reconstrucció del Partit Comunista, formant part de l’esforç col·lectiu de la UJCE per superar les seves desviacions passades i, així, enfortir la nostra aportació al procés de rearticulació de l’estratègia i programes comunistes.
El que defineix la nostre nova política en front a la línia anterior, es la centralitat de l’Estratégia revolucionaria i com això impregna la totalitat de la nostra activitat.
Assumint així la problemática de la Independència Política del Proletariat com a la tasca fonamental a realitzar, juntament amb la Reconstrucció del Partit Comunista.
Visca la Joventut Comunista!
Visca el Partit Comunista!
